lunes, 22 de marzo de 2010

Manifestació a Sabadell contra l´atur,la precarietat i l´exclusió social-Plaça Creu de Barberà-10/4/10 11.30h

L’actual crisi econòmica és una crisi del capitalisme. No és només una crisi financera originada pels crèdits escombraria i l’especulació. És també una crisi productiva, que comporta també una crisi energètica i ecològica derivada d’un model econòmic consumista i depredador de recursos naturals i de persones. També és una crisi alimentària derivada d’un model productiu a escala planetària que condemna grans masses de població mundial a la fam com a pa quotidià.

A Catalunya les conseqüències de la crisi del capitalisme ja fa temps que s’estan fent notar. Durant el darrer any i mig ERO’s, acomiadaments i no renovacions de contractes temporals s’han anat succeint (entre d’altres, a la Sony de Terrassa, ACC-Spain i Essa Palau de Sabadell, Ficosa de Rubí i Mollet). Com a conseqüència, l’atur ha anat augmentant mes a mes, fins a superar el mes de febrer les 597.000 persones, xifra que suposa 117.800 aturats més que fa un any i que representa més del 17% de la població activa. En alguns municipis del Vallès Occidental, com Terrassa, Rubí i Ripollet l’atur ja supera el 18%, mentre que a Badia del Vallès arriba al 23%. A més a més, els empresaris han utilitzat l’atur i la por a perdre la feina per retallar drets laborals aconseguits pels i les treballadores després d’anys de lluites: congelacions salarials, flexibilització i allargament de les jornades, incompliment dels convenis col•lectius, de les lleis de conciliació familiar i salut laboral, etc.

En aquest context, els denominats sindicats majoritaris estan negociant amb el govern i els empresaris, en l’anomenat diàleg social, noves retallades en els drets laborals dels i les treballadores. Aquestes negociacions inclouen temes tan importants com l’abaratiment de acomiadament, l’extensió de les ETT, nous contractes precaris per a joves i la subvenció pública dels pagaments dels empresaris a la Seguretat Social, enmig de declaracions sobre retallades en les prestacions. En paral•lel, el govern espanyol, gairebé d’amagat i amb el silenci dels sindicats majoritaris, va aprovar el 31 de desembre la Llei 27/2009, que introdueix ja algunes d’aquestes mesures i compromet al govern a reformar els contractes de treball dels i les joves, com fa temps reclama la patronal. Finalment, una de les altres retallades que s’han plantejat i s’estan negociant són l’endarreriment de l’edat de jubilació als 67 anys i l’allargament del període de cotització a la Seguretat Social necessari per a poder cobrar una indemnització.

El govern, a més, prioritza amb les seves polítiques el suport als empresaris, amb subvencions milionàries a bancs i grans empreses, mentre manté uns serveis públics saturats i insuficients per a cobrir les necessitats de gran part de la població, com són la sanitat, l’ensenyament o l’habitatge. Les actuals polítiques d’immigració i de “civisme”, a més, contribueixen a dividir la classe treballadora i a restar-nos poder de resposta davant les agressions que patim per part del Capital.

És hora d’acabar amb aquesta dinàmica de col•laboració entre la patronal, el govern i els sindicats majoritaris, que únicament serveix per a perpetuar el sistema capitalista i arremet directament contra les condicions de vida dels treballadors i treballadores. Des de la CGT de Catalunya i diversos moviments socials del Vallès Occidental fem les nostres propostes per a sortir del pou en que ens han abocat banquers, especuladors, multinacionals i empresaris, amb la complicitat dels governs de torn, que tracten de desviar l’atenció amb els seus vergonyosos casos de corrupció:

- Repartiment del treball, anant cap a la jornada de 35 hores, eliminant les hores extres i garantint la recuperació del poder adquisitiu perdut, amb un salari mínim de 1.200 € i una renda bàsica per a persones sense feina.

- Desenvolupament de polítiques industrials pròpies, tot preparant el control sindical de les multinacionals i avançant en tecnologies netes i ecològiques.

- Igualtat de drets per a tota la classe treballadora, derogant la llei d’estrangeria.

- Transport públic gratuït per a aturats/des, contractació directa dels aturats per part dels Ajuntaments dins dels plans del Fons Estatal d’Inversió Local i eliminació de les subcontractes en l’obra pública.

- Defensa dels serveis públics, garantint el dret a una sanitat i ensenyament de qualitat i gratuïts per a tothom.

- Eliminar els interessos dels préstecs i garantir un control públic de la Banca, aturar els desnonaments a persones que no poden pagar les hipoteques, defensant també el dret a l’okupació.

Treballadors i treballadores de Catalunya: la situació ens obliga a estar desperts. Amb la injustícia, la precarietat i l’explotació no hi pot haver pau social. Només amb la unitat, la lluita, l’autoorganització i la mobilització dels treballadors/es, que som qui generem la riquesa, podrem aconseguir una sortida de la crisi que resolgui els nostres problemes.

El dissabte 10 d’abril de 2010 a Sabadell és un dia important per a demostrar el nostre rebuig a les conseqüències d’aquesta crisi.

Només ens queda un camí, DIGNITAT I LLUITA.

Fent camí cap a la vaga general.

Itinerari de la manifestació: Sabadell >>> Barberà del Vallès >>> Badia del Vallès.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT Catalunya

martes, 9 de marzo de 2010

Badia dobla en dos años su tasa de paro, la mayor de Cataluña

El desempleo roza el 22%, casi cinco puntos por encima de la media

Crecen los temores de que vuelvan los problemas de drogas y alcohol de los 80

Los rostros del paro

Esteban Martínez carga con un carro por las calles de Badia del Vallès. Ha repartido propaganda durante tres días en los pisos de la ciudad que registra el mayor índice de desempleo de Cataluña. Es uno de los vecinos que sigue en la cola del paro de Badia, que engrosan unas 1.600 personas, el doble que a principios de 2008. Con la publicidad se ha sacado 70 euros. "En Navidad me llamaron para hacer una cocina, pero duró menos de 15 días", explica Esteban, forjado en el andamio, como su hijo, que también busca volver a coger la pala.

En dos años, la tasa de paro se ha doblado en el municipio: de fluctuar en el 11% se ha disparado hasta rozar el 22%, unos cinco puntos por encima de la media catalana. Al igual que a Esteban, la crisis dejó a Juan Gordillo fuera de la construcción. Se las vio hasta que se resignó a volver a casa de su madre. "Es el fracaso más grande, pero la otra opción era dormir en la calle", advierte Juan, que apura los 1.000 euros de la prestación que se le agota en mayo costeando los recibos del hogar y los estudios de la hija.

A Juan le da miedo ver a los jóvenes en la calle. Según los datos del Servei d'Ocupació, unos 200 chavales de Badia no tienen a qué dedicarse. Recuerda que la droga y el alcohol causaron estragos hace tres décadas: "Se cayó en la desidia y la situación se empieza a parecer".

En los 80 que Juan rememora, Esteban perdió el trabajo, pero sólo unos meses; ahora acumula ya dos años. "Voy cada mañana a las obras, a veces más de una vez, y dejó el número de teléfono. Pero ni llaman ni se acuerdan", cuenta Esteban, que cobra 426 euros al mes. Es el único dinero con el que trampea, porque su mujer espera desde hace una década una pensión por la minusvalía que padece.

NOTICIA ÍNTEGRA EN EL MUNDO