lunes, 22 de marzo de 2010

Manifestació a Sabadell contra l´atur,la precarietat i l´exclusió social-Plaça Creu de Barberà-10/4/10 11.30h

L’actual crisi econòmica és una crisi del capitalisme. No és només una crisi financera originada pels crèdits escombraria i l’especulació. És també una crisi productiva, que comporta també una crisi energètica i ecològica derivada d’un model econòmic consumista i depredador de recursos naturals i de persones. També és una crisi alimentària derivada d’un model productiu a escala planetària que condemna grans masses de població mundial a la fam com a pa quotidià.

A Catalunya les conseqüències de la crisi del capitalisme ja fa temps que s’estan fent notar. Durant el darrer any i mig ERO’s, acomiadaments i no renovacions de contractes temporals s’han anat succeint (entre d’altres, a la Sony de Terrassa, ACC-Spain i Essa Palau de Sabadell, Ficosa de Rubí i Mollet). Com a conseqüència, l’atur ha anat augmentant mes a mes, fins a superar el mes de febrer les 597.000 persones, xifra que suposa 117.800 aturats més que fa un any i que representa més del 17% de la població activa. En alguns municipis del Vallès Occidental, com Terrassa, Rubí i Ripollet l’atur ja supera el 18%, mentre que a Badia del Vallès arriba al 23%. A més a més, els empresaris han utilitzat l’atur i la por a perdre la feina per retallar drets laborals aconseguits pels i les treballadores després d’anys de lluites: congelacions salarials, flexibilització i allargament de les jornades, incompliment dels convenis col•lectius, de les lleis de conciliació familiar i salut laboral, etc.

En aquest context, els denominats sindicats majoritaris estan negociant amb el govern i els empresaris, en l’anomenat diàleg social, noves retallades en els drets laborals dels i les treballadores. Aquestes negociacions inclouen temes tan importants com l’abaratiment de acomiadament, l’extensió de les ETT, nous contractes precaris per a joves i la subvenció pública dels pagaments dels empresaris a la Seguretat Social, enmig de declaracions sobre retallades en les prestacions. En paral•lel, el govern espanyol, gairebé d’amagat i amb el silenci dels sindicats majoritaris, va aprovar el 31 de desembre la Llei 27/2009, que introdueix ja algunes d’aquestes mesures i compromet al govern a reformar els contractes de treball dels i les joves, com fa temps reclama la patronal. Finalment, una de les altres retallades que s’han plantejat i s’estan negociant són l’endarreriment de l’edat de jubilació als 67 anys i l’allargament del període de cotització a la Seguretat Social necessari per a poder cobrar una indemnització.

El govern, a més, prioritza amb les seves polítiques el suport als empresaris, amb subvencions milionàries a bancs i grans empreses, mentre manté uns serveis públics saturats i insuficients per a cobrir les necessitats de gran part de la població, com són la sanitat, l’ensenyament o l’habitatge. Les actuals polítiques d’immigració i de “civisme”, a més, contribueixen a dividir la classe treballadora i a restar-nos poder de resposta davant les agressions que patim per part del Capital.

És hora d’acabar amb aquesta dinàmica de col•laboració entre la patronal, el govern i els sindicats majoritaris, que únicament serveix per a perpetuar el sistema capitalista i arremet directament contra les condicions de vida dels treballadors i treballadores. Des de la CGT de Catalunya i diversos moviments socials del Vallès Occidental fem les nostres propostes per a sortir del pou en que ens han abocat banquers, especuladors, multinacionals i empresaris, amb la complicitat dels governs de torn, que tracten de desviar l’atenció amb els seus vergonyosos casos de corrupció:

- Repartiment del treball, anant cap a la jornada de 35 hores, eliminant les hores extres i garantint la recuperació del poder adquisitiu perdut, amb un salari mínim de 1.200 € i una renda bàsica per a persones sense feina.

- Desenvolupament de polítiques industrials pròpies, tot preparant el control sindical de les multinacionals i avançant en tecnologies netes i ecològiques.

- Igualtat de drets per a tota la classe treballadora, derogant la llei d’estrangeria.

- Transport públic gratuït per a aturats/des, contractació directa dels aturats per part dels Ajuntaments dins dels plans del Fons Estatal d’Inversió Local i eliminació de les subcontractes en l’obra pública.

- Defensa dels serveis públics, garantint el dret a una sanitat i ensenyament de qualitat i gratuïts per a tothom.

- Eliminar els interessos dels préstecs i garantir un control públic de la Banca, aturar els desnonaments a persones que no poden pagar les hipoteques, defensant també el dret a l’okupació.

Treballadors i treballadores de Catalunya: la situació ens obliga a estar desperts. Amb la injustícia, la precarietat i l’explotació no hi pot haver pau social. Només amb la unitat, la lluita, l’autoorganització i la mobilització dels treballadors/es, que som qui generem la riquesa, podrem aconseguir una sortida de la crisi que resolgui els nostres problemes.

El dissabte 10 d’abril de 2010 a Sabadell és un dia important per a demostrar el nostre rebuig a les conseqüències d’aquesta crisi.

Només ens queda un camí, DIGNITAT I LLUITA.

Fent camí cap a la vaga general.

Itinerari de la manifestació: Sabadell >>> Barberà del Vallès >>> Badia del Vallès.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT Catalunya

martes, 9 de marzo de 2010

Badia dobla en dos años su tasa de paro, la mayor de Cataluña

El desempleo roza el 22%, casi cinco puntos por encima de la media

Crecen los temores de que vuelvan los problemas de drogas y alcohol de los 80

Los rostros del paro

Esteban Martínez carga con un carro por las calles de Badia del Vallès. Ha repartido propaganda durante tres días en los pisos de la ciudad que registra el mayor índice de desempleo de Cataluña. Es uno de los vecinos que sigue en la cola del paro de Badia, que engrosan unas 1.600 personas, el doble que a principios de 2008. Con la publicidad se ha sacado 70 euros. "En Navidad me llamaron para hacer una cocina, pero duró menos de 15 días", explica Esteban, forjado en el andamio, como su hijo, que también busca volver a coger la pala.

En dos años, la tasa de paro se ha doblado en el municipio: de fluctuar en el 11% se ha disparado hasta rozar el 22%, unos cinco puntos por encima de la media catalana. Al igual que a Esteban, la crisis dejó a Juan Gordillo fuera de la construcción. Se las vio hasta que se resignó a volver a casa de su madre. "Es el fracaso más grande, pero la otra opción era dormir en la calle", advierte Juan, que apura los 1.000 euros de la prestación que se le agota en mayo costeando los recibos del hogar y los estudios de la hija.

A Juan le da miedo ver a los jóvenes en la calle. Según los datos del Servei d'Ocupació, unos 200 chavales de Badia no tienen a qué dedicarse. Recuerda que la droga y el alcohol causaron estragos hace tres décadas: "Se cayó en la desidia y la situación se empieza a parecer".

En los 80 que Juan rememora, Esteban perdió el trabajo, pero sólo unos meses; ahora acumula ya dos años. "Voy cada mañana a las obras, a veces más de una vez, y dejó el número de teléfono. Pero ni llaman ni se acuerdan", cuenta Esteban, que cobra 426 euros al mes. Es el único dinero con el que trampea, porque su mujer espera desde hace una década una pensión por la minusvalía que padece.

NOTICIA ÍNTEGRA EN EL MUNDO

viernes, 22 de enero de 2010

La Asamblea de afectados por las hipotecas de Badía se concentra en ADIGSA para detener las órdenes de desahucio enviadas a vecinos de la localidad



Ayer viernes 22 de enero, la Asamblea de afectados por las hipotecas de Badía y la Asamblea de parados de Badía se concentraron en la sede de ADIGSA para forzar una reunión con la secretaria general de ADIGSA Carmen Trias y solicitar que tuviera en cuenta los siguientes puntos:
1. Que exija a Caixa Catalunya y Caixa Penedés que paren las órdenes de desahucio en
marcha, ya que están negociando otro tipo de salida y en breve la firmarán.
2. Que todas las personas afectadas con problemas de impago de hipotecas (y que demuestren su falta de recursos) se puedan acoger al convenio si lo desean y no a la discreción de las cajas como está estipulado actualmente.
3. Negociación directa con la secretaría de vivienda de la Generalitat y no a través de la alcaldesa de Badía del Vallés.
4. Que el periodo de alquiler de los pisos sea de 15 años y no el mínimo establecido por la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU) de 5 años. 15 años es lo que le queda de protección oficial especial a los pisos de Badía.


Tras ocupar el interior de las oficinas una veintena de afectados y desplegar una pancarta reivindicativa, Carmen Trias accedió a reunirse con 5 representantes de los afectados. Tras más de dos horas de reunión, la secretaria de habitatge de la Generalitat se comprometió a parar las órdenes de desahucio enviadas a una treintena de vecinos/as de Badía. Llamaría a las cajas demandantes para detener el proceso de ejecución de hipoteca, ya que entendió que no era lo normal mientras se estaba casi cerrando otra vía de solución como es el convenio de habitatge de Badía del Vallés. También se comprometió a parar el proceso inminente de firma de dicho convenio, hasta que los afectados estuvieran de acuerdo con todos los puntos. También les hizo saber que entendía que quisiesen reunirse directamente con ella y no con la alcaldesa de Badía del Vallés, accediendo e invitándoles a una reunión la semana que viene para ofrecer otro borrador de convenio. Lo único que se mostró reticente es el de aumentar el alquiler a 15 años y no ha 5 como está estipulado en el último borrador del convenio.
La asamblea de afectados por las hipotecas de Badía valora muy positiva esta reunión y se ratifica a si misma, como única opción de tratar el problema de manera directa y horizontal, consiguiendo un éxito más a la inminente detención de las órdenes de desahucios; cosa que de otra forma no se hubiera conseguido como ha quedado patente estas últimas semanas de silencio y desinformación casi absoluta por parte del ayuntamiento de Badía del Vallés.

viernes, 27 de noviembre de 2009

Solidaridad de los trabajadores/as de EDS-HP Sant Cugat i Barcelona con la asamblea de parados de Badía

Ahir 25 de Novembre vam entregar les aportacions solidàries dels treballadors i treballadores d’EDS-HP dels centres de Sant Cugat i Barcelona amb els aturats en situació més límit.
Els 366 Kgs. d’aliments donats els hem fet arribar a l’Assemblea d’Aturats de Badia, municipi amb la taxa d’atur registrat més alt de Catalunya (24%) i on la Crisi està colpejant amb molta força al cor de les famílies treballadores que hi viuen.
Els 435€ aportats per tots nosaltres els hem fet arribar al Banc d’aliments, segons la seva web es convertiran en 7264.5 Kgs d’aliments que es repartiran arreu de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Primer de tot, us volem fer arribar l’agraïment dels companys de Badia cap a tota la plantilla. En sinceres paraules que trigarem molt a oblidar els que les vam escoltar, “80 famílies estaven esperant aquest dia amb l’aigua al coll”. No calen comentaris al duríssim tràngol que s’està vivint.
Ens van comentar els seus problemes: minimització i passivitat dels polítics locals i de la Generalitat, un centenar de famílies que han rebut un burofax de comunicació d’expulsió immediata per impagament d’hipoteques, absència d’expectatives.
Com a part positiva ens comentaven la unió que s’estava produint entre els aturats i les pressions que estan fent a diferents nivells perquè es creïn llocs de treball i no es desnonin famílies sense recursos. Ells recolzen l’ocupació de vivendes buides i la resistència a l’expulsió de la teva llar.
Curiós país aquest on es regalen centenars de milers de milions d’euros de fons públics per pagar deutes dels bancs a canvi de res, però que a la vegada permet que si una família no pot fer front del seu deute a aquests mateixos bancs s’els envïi al carrer de forma expeditiva, 115000 previstes només per aquest any i una previsió d’increment del 65% per l’any que ve.

No. Això és vergonyós i indignant.

No podem tancar els ulls al patiment d’altres companys, és per aquesta raó que els delegats i delegades de CCOO mantenim de forma indefinida la campanya solidària amb els treballadors en atur i les seves famílies.

Tothom que vulgui continuar fent aportacions les pot continuar fent en la mesura de les seves possibilitats donant-les a qualsevol delegat/ada de CCOO al teu centre de treball, nosaltres ens encarregarem de fer arribar la demostrada solidaritat i humanitat d’aquesta plantilla i estendre aquest exemple a altres empreses.

La solidaritat no té data de caducitat. Moltíssimes gràcies.

Adjuntem la relació d’aliments aportats per tots nosaltres:

56 kg Arròs
47.5 kg pasta
31.5 kg llenties
29 litres oli
25 litres llet
19 kg cigrons
16 kg galetes
13 kg sucre
17 kg llegums conserva
17 kg mongetes
11 kg fruites conserva
18 kg llaunes tomàquet
14 l caldo
13 kg tonyina conserva
6kg cereals per nadons
5kg farina
2,5kg Peix conserva
2 kg cafè
2 kg sal
3kg paté
18 kg Varis (xocolata, llaunes varies, cacau…)

martes, 10 de noviembre de 2009

El paro no para de subir y el gobierno municipal se dedica a recoger firmas para taparlo

Mientras en PSC de Badía y varias asociaciones y partidos afines se dedican estos días a recoger firmas contra el documental de TV3 30 minuts "Atur registrat:22%", la realidad de los datos de paro y sus consecuencias siguen sin solucionarse. El paro en el municipio no para de subir y se ha pasado en un año de 100 familias que recogían alimentos en el Banco de alimentos municipal a 365 familias. Sigan recogiendo firmas que la realidad con críticas a la Asamblea de parados , insultos y firmas contra el documental no la cambiarán.

Ver documental