La Generalitat va duplicar el valor màxim d'escriptura de 5.372 pisos protegits perquè tres caixes no hi perdessin diners si els embargaven.Van donar préstecs pel triple del valor i no desnonaran els amos si paguen a Hisenda per la plusvàlua.
Les més de 80 famílies pendents de ser desnonades perquè no poden afrontar les hipoteques a Badia del Vallès podran acollir-se a la fórmula de la dació en pagament –retornar la propietat del pis a l'entitat bancària i oblidar-se del deute–, i fins i tot podran continuar als seus habitatges en règim de lloguer –pagant entre 250 i 300 euros mensuals, depenent de cada cas–. Però aquesta sortida no els sortirà de franc, ja que hauran de pagar el cost (uns 15.000 euros per família) de la solució acordada per la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat i les entitats d'estalvis perquè l'embargament dels pisos no acabés d'ensorrar els balanços d'actius financers.
El problema de fons rau en l'adquisició, pels afectats, de pisos protegits per imports que, en molts casos, triplicaven el seu valor màxim per llei. Els 5.372 habitatges de Badia van ser construïts per l'Instituto Nacional de la Vivienda en la recta final del règim franquista. I Adigsa, l'empresa pública de la Generalitat, va heretar la seva gestió i la tutela de l'antic polígon residencial fins al 2026, any en què venç la qualificació de protecció oficial. En els anys de la bombolla immobiliària, centenars de famílies van obtenir hipoteques per imports que oscil·laven entre els 100.000 i els 200.000 euros, encara que els pisos que compraven, legalment, s'havien d'escripturar amb valors que anaven dels 50.000 als 80.000 euros. Adigsa tutelava cadascuna de les compravendes, però no podia controlar les quantitats que es lliuraven en B (el diner negre).
Picaresca habitual
La pràctica de vendre els habitatges per preus superiors als legals era quotidiana. Però la diferència entre el valor escripturable i el preu real es va disparar durant els anys de la bombolla.
L'increment de preus als municipis veïns va fer, que, d'una banda, el venedor necessités guanyar més diners per reinvertir fora de Badia. De l'altra, qui buscava un pis de segona mà amb tres habitacions en podia trobar al municipi a preus que, tot i el frau, encara sortien més barats que a Sabadell, Barberà o Cerdanyola. En plena pugna per mirar de captar clients amb nòmines i productes financers, tres entitats d'estalvis –sobretot l'antiga Caixa Catalunya, però també Caixa Penedès i Cajamadrid– van contribuir-hi amb la concessió d'hipoteques pel valor legal i préstecs personals paral·lels amb altres persones com a avaladores. Però en molts casos els afectats són, alhora, propietaris i avaladors.
La crisi fa esclatar el cas
En temps de bonança econòmica, els preus dels pisos i els valors de les hipoteques concedides van pujar com els bolets. Però amb l'esclat de la crisi, que ha deixat la taxa d'atur municipal per sobre del 20%, moltes famílies no van continuar pagant les quotes i van començar desenes de processos d'embargament. Molts dels afectats, majoritàriament immigrats marroquins, es van unir en una assemblea per denunciar les irregularitats i negociar l'exercici per renunciar als pisos però alliberar-se totalment del deute.
La resolució del conflicte es va desencallar amb un conveni entre la Generalitat i l'actual Catalunya Caixa, però el fet de duplicar per decret el valor màxim dels pisos provoca, de retruc, que Hisenda els reclami diners per una revaloració patrimonial que no reporta cap guany al deutor. La solució permet a les caixes d'estalvi adjudicar-se pisos amb valors més ajustats al deute hipotecari, que queda condonat. Però ara les famílies tindran un deute amb Hisenda.
Un mes per signar
Caixa Catalunya ja ha començat a avisar els afectats perquè signin la dació en pagament, saldin el deute i continuïn de lloguer als pisos durant cinc anys amb una opció de recomprar-lo.
Segons la Secretaria d'Habitatge, tres afectats ja han subscrit l'acord, i quatre famílies més han iniciat el procés. La setantena restant, però, prepara un manifest per reclamar una solució addicional. Diuen que no poden signar perquè, si ara no poden fer front a la hipoteca, amb el subsidi d'atur tampoc no podran pagar el lloguer, la quota d'un préstec nou per pagar a Hisenda, que també els facilitaria Catalunya Caixa, i menjar cada dia. A Habitatge sostenen que la solució és “bona” perquè “allibera de la resta de càrregues els afectats i els avaladors”. Consideren, a més, que negociar amb l'Estat la condonació del deute per la plusvàlua seria “molt difícil”. El regidor d'Habitatge de Badia, Pau Domínguez, recomana també a les famílies que acceptin la solució: “Si no, es quedarien sense pis, amb el deute i al carrer.”
Escrit per El Punt
Les més de 80 famílies pendents de ser desnonades perquè no poden afrontar les hipoteques a Badia del Vallès podran acollir-se a la fórmula de la dació en pagament –retornar la propietat del pis a l'entitat bancària i oblidar-se del deute–, i fins i tot podran continuar als seus habitatges en règim de lloguer –pagant entre 250 i 300 euros mensuals, depenent de cada cas–. Però aquesta sortida no els sortirà de franc, ja que hauran de pagar el cost (uns 15.000 euros per família) de la solució acordada per la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat i les entitats d'estalvis perquè l'embargament dels pisos no acabés d'ensorrar els balanços d'actius financers.
El problema de fons rau en l'adquisició, pels afectats, de pisos protegits per imports que, en molts casos, triplicaven el seu valor màxim per llei. Els 5.372 habitatges de Badia van ser construïts per l'Instituto Nacional de la Vivienda en la recta final del règim franquista. I Adigsa, l'empresa pública de la Generalitat, va heretar la seva gestió i la tutela de l'antic polígon residencial fins al 2026, any en què venç la qualificació de protecció oficial. En els anys de la bombolla immobiliària, centenars de famílies van obtenir hipoteques per imports que oscil·laven entre els 100.000 i els 200.000 euros, encara que els pisos que compraven, legalment, s'havien d'escripturar amb valors que anaven dels 50.000 als 80.000 euros. Adigsa tutelava cadascuna de les compravendes, però no podia controlar les quantitats que es lliuraven en B (el diner negre).
Picaresca habitual
La pràctica de vendre els habitatges per preus superiors als legals era quotidiana. Però la diferència entre el valor escripturable i el preu real es va disparar durant els anys de la bombolla.
L'increment de preus als municipis veïns va fer, que, d'una banda, el venedor necessités guanyar més diners per reinvertir fora de Badia. De l'altra, qui buscava un pis de segona mà amb tres habitacions en podia trobar al municipi a preus que, tot i el frau, encara sortien més barats que a Sabadell, Barberà o Cerdanyola. En plena pugna per mirar de captar clients amb nòmines i productes financers, tres entitats d'estalvis –sobretot l'antiga Caixa Catalunya, però també Caixa Penedès i Cajamadrid– van contribuir-hi amb la concessió d'hipoteques pel valor legal i préstecs personals paral·lels amb altres persones com a avaladores. Però en molts casos els afectats són, alhora, propietaris i avaladors.
La crisi fa esclatar el cas
En temps de bonança econòmica, els preus dels pisos i els valors de les hipoteques concedides van pujar com els bolets. Però amb l'esclat de la crisi, que ha deixat la taxa d'atur municipal per sobre del 20%, moltes famílies no van continuar pagant les quotes i van començar desenes de processos d'embargament. Molts dels afectats, majoritàriament immigrats marroquins, es van unir en una assemblea per denunciar les irregularitats i negociar l'exercici per renunciar als pisos però alliberar-se totalment del deute.
La resolució del conflicte es va desencallar amb un conveni entre la Generalitat i l'actual Catalunya Caixa, però el fet de duplicar per decret el valor màxim dels pisos provoca, de retruc, que Hisenda els reclami diners per una revaloració patrimonial que no reporta cap guany al deutor. La solució permet a les caixes d'estalvi adjudicar-se pisos amb valors més ajustats al deute hipotecari, que queda condonat. Però ara les famílies tindran un deute amb Hisenda.
Un mes per signar
Caixa Catalunya ja ha començat a avisar els afectats perquè signin la dació en pagament, saldin el deute i continuïn de lloguer als pisos durant cinc anys amb una opció de recomprar-lo.
Segons la Secretaria d'Habitatge, tres afectats ja han subscrit l'acord, i quatre famílies més han iniciat el procés. La setantena restant, però, prepara un manifest per reclamar una solució addicional. Diuen que no poden signar perquè, si ara no poden fer front a la hipoteca, amb el subsidi d'atur tampoc no podran pagar el lloguer, la quota d'un préstec nou per pagar a Hisenda, que també els facilitaria Catalunya Caixa, i menjar cada dia. A Habitatge sostenen que la solució és “bona” perquè “allibera de la resta de càrregues els afectats i els avaladors”. Consideren, a més, que negociar amb l'Estat la condonació del deute per la plusvàlua seria “molt difícil”. El regidor d'Habitatge de Badia, Pau Domínguez, recomana també a les famílies que acceptin la solució: “Si no, es quedarien sense pis, amb el deute i al carrer.”
Escrit per El Punt
